ICHPatrimoni
Cultural Immaterial

Qui som

 
Presentació:
L’ENS de l’Associacionisme Cultural Català és una ONG que agrupa 28 federacions d’ONG catalanes més significatives de l’àmbit cultural català.
L'associacionisme cultural és una forma d’organització social molt estesa en la societat catalana amb un model organitzatiu molt singular i únic. És una resposta concreta de la societat civil davant les necessitats de formació i de pedagogia, d'autoajuda, de treball comunitari, de cohesió social, assumint i desenvolupant la cultura popular i tradicional catalana d’una manera sostenible des de les seves múltiples facetes i temàtiques, tant des d’una perspectiva històrica com de futur.
 
Les ONG de l’ENS:
Està formada per la Federació de Cors de Clavé, la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya, el Moviment Coral Català, la Federació Catalana de Societats Musicals, la Confederació Sardanista de Catalunya, la Fundació La Roda, l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, l’Agrupament d’Esbarts Dansaires, el Gran Orient de Catalunya, l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya, la Federació Catalana de Pessebristes, ADIFOLK, el Moviment Laic i Progressista, la Fundació Paco Candel, la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya, el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, la Federació Catalana de Catifaires, Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella de Barcelona, l’Associació Catalana de Puntaires, la Federació de Colles de Falcons de Catalunya, XarxaAteneu, Casals Joves de Catalunya, la Federació Cors de Clavé Catalunya Nord, la Federació Catalana d'Associacions i Clubs UNESCO i la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya.
 
Activitats desenvolupades per l’ENS
Cant coral: Federació de Cors de Clavé, Federació de Cors de Clavé Catalunya Nord, Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, Moviment Coral Català.
Les corals (d’homes, de dones, mixtes i infantils) és un espai de formació musical compartit, amb repertoris de música sacra, contemporània però també tradicional i popular, realizats d’una manera molt participativa i compartida, comptant amb un important fons documental de partitures.
 
Teatre: Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya, Coordinadora de Pastorets.
Una vertadera escola d’actors i de públic, distribuïts arreu del territori i de totes les edats, amb formació per infants i reunint fenòmens com els Pastorets lligats directament al cicle de Nadal.
 
Música: Fed. Catalana de Societats Musicals.
Formacions instrumentals bàsicament de vent, molt exteses al territori principalment a les Terres de l’Ebre, generadores d’un espai de relació intergeneracional i amb la solidesa que li donen les seves escoles de música com una pedrera de músics instrumentistes.
 
Dansa: Agrupament d’Esbarts Dansaires, Coordinadora de Ball de Diables i Dimonis de Catalunya, Federació Sardanista de Catalunya, Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya
La sardana és la dansa tradicional catalana per antonomàssia, participativa, oberta al públic i popular. Qualsevol persona s’hi pot incorporar en tot moment mentre es dansa. La música de cobla és una formació genuina de 11 músics amb instruments que els hi són propis. Elecció popular territorialment molt participativa en periodes anuals de la sardana de l’any.
Els esbarts interpreten una molt variada gamma de danses tradicionals catalanes, amb coreografies, vestuaris i músiques característiques moltes d’elles centenàries. Compten amb un important fons documental i històric.
El Ball de Bastons de tradició secular sobre ritus agraris. El Ball de Diables com a mostres de danses populars festives i juvenils que utilitzen el foc com element central.
 
Patrimoni festiu: Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, Coordinadora de Trabucaires de Catalunya, Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, ADIFOLK, Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella de Barcelona.
El gegants com a personatjes públics en reconeixement social. Els quatre mil gegants censats a Catalunya tenen cadascun d’ells les seves propies danses i músiques, amb instruments propis i genuins.
Bestiari imatgeria festiva comuna arreu del territori però personalitzada tant en els diferents personatges representats com per les seves músiques i instruments.
 
Arts plàstiques: Fed. Catalana de Pessebristes, Federació Catalana de Catifaires, Associació Catalana de Puntaires.
El Diorama i l’escola pessebrista de Barcelona un especificitat universal de construcció de pessebres, amb referents individuals, familiars i col·lectius.
Catifaires mostra d’art efímer, utilització de tècniques amb flor natural i altres elements pictòrics.
Puntaires, a banda de treballar la punta contemporània desenvolupen tècniques específiques catalanes com el Retfi i l’Arboç.
 
Expressió corporal: Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, Federació de Colles de Falcons de Catalunya.
La influència de les disciplines gimnàstiques de l’Europa de l’est a començaments del segle XX, amb constant evolució.
 
Estudis i debat: XarxaAteneu, Moviment Laic i Progressista, Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, Gran Orient de Catalunya, Casals de Joves de Catalunya.
Aquestes entitats provenen i simbolitzen la tradició cooperativista, el moviment ateneístic tant extens a Catalunya i amb una clara vocació de servei públic, de reflexió, d’estudi de la realitat històrica actual i local, de generació d’espais de formació i de cohesió social, d’intercanvi, de  lloc de trobada, d’activitats de joves i per a joves a l’aire lliure com espai d’intercanvi d’experiències i d’estudi i de respecte per la natura.
 
Acció social: Fundació La Roda, Fundació Paco Candel.
L’acció als barris de nova creació i aquells amb problemàtiques d’exclusió social. La festa i la cultura popular i tradicional com a elements de participació, de trobada també veïnal i familiar i ensems escola de monitors implicats en difondre les virtuts de la festa com element cohesionar.
 
Tots els col·lectius que conformen l'ENS agrupen practicants i estudiosos dels diversos àmbits del patrimoni cultural immaterial i realitzen nombroses activitats de salvaguarda d'aquest patrimoni. L'ENS també les potencia i els hi dóna visibilitat i projecció de futur. De manera constant i habitual, l'ENS, actua com Agència de Comunicació de la Cultura Popular i Tradicional, realitza tasques professionals de comunicació i difusió als diferents àmbits periodístics i comunicatius del país, apropant al ciutadà la realitat del dia a dia i enfortint la participació i entesa.
La Confederació d'Agrupacions de Cultura Tradicional Catalana, que es va integrar a l'ENS l'any 2012, va organitzar l'any 2010, juntament amb el Centre UNESCO de Catalunya, el 3r Simposi sobre Promoció i Difusió de la Cultura Tradicional Catalana i la 1a Jornada sobre Cultura Tradicional, Administració Local i Institucions, que van incloure sengles conferències de presentació de la Convenció per a la salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de l’UNESCO. El mateix any es va organitzar la Jornada Educativa de la Cultura Tradicional Catalana, adreçada a les escoles, amb una continuada acció des de diferents propostes.
Els membres de l'ENS de l’Associacionisme Cultural Català treballen i desenvolupen llurs activitats ens els seus diferents àmbits però també ho fan i aquest és un dels objectius assolits per l'ENS, en col·laboració entre tots ells. L’existència de l’ENS possibilita la creació d'espais de treball comú. Cada vegada és més freqüent participar en actes on els gegants, els castells, els bestiari festiu, les bandes de música, les corals, el teatre amateur, els esbarts... comparteixen espais i celebracions comunes. A destacar que no sols aquesta característica es dóna pel que fa a les diferents activitats i expressions artístiques sinó també s'està donant en el camp de la reflexió i discussió, tot debatint, analitzant i proposant sobre el model futur de treball i d'expressió artística de la cultura popular i tradicional en les seves diferents facetes temàtiques i com a eina que ajuda a la cohesió social amb una clara sensibilitat per identificar totes les expressions culturals i treballar en el seu estudi, assegurant el futur, catalogalització i contextualització cultural.
 
El seu impacte:
El nombre d’ONG estructurades a redós de l’ENS és del voltant de 3.900 amb una participació directa i real de 178.500 persones implicades en els diversos aspectes de la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial, tenint una presència arreu del territori català en diversitat de formes i organitzacions, des d’entitats folklòriques i de cultura popular, passant per centres de debat i estudi, de reflexió i d’acció cultural, fins esplais, escoles, fundacions, teatres, corals, bandes de música...
 
Objectius de l’ENS
Dins de les diferents dinàmiques i projectes endegats per l’ENS cal contextualitzar els següents objectius:
  • Identificar i donar a conèixer el patrimoni cultural immaterial català en les seves múltiples facetes i manifestacions assegurant la seva preservació.
  • Difondre les principals activitats que continuament es desenvolupen. En aquest sentit el web corporatiu, la revista diària gratuïta TORNAVEU, Associacionisme i Cultura, i l’Agenda de l’ENS són tres de les eines per assolir aquest objectiu.
  • El foment en l'àmbit escolar i pedagògic del coneixement de la cultura popular i tradicional com herència del passat i com a patrimoni que hem de vetllar i de transmetre a les generacions futures. A més, l'ENS representa un espai d'intercanvi de coneixements i d'experiències en el foment de la cultural popular i tradicional, i un instrument per projectar-les amb més eficàcia al conjunt de la societat i tractar-los en clau de futur (Banc de recursos pedagògics).
  • Generar un espai únic de debat i de reflexió al voltant del fet associatiu de la cultura popular i tradicional, per adaptar-lo al nous temps i poder així mantenir la seva força, vitalitat i legat, tot contribuint a la cohesió social. En aquest sentit la publicació semestral Canemàs, revista de pensament associatiu, i la convocatòria anual de la Beca d’Estudis de l’Associacionisme Cultural Català, en són un clar exemple. També s’està iniciant una serie de contactes a nivell universitari per tal de possibilitar la presència de la cultura popular i l’associacionisme en aquest àmbit educatiu.
  • Constituir un espai de relació  amb les institucions públiques i privades per tal de fer possible que el món associatiu de la cultura popular tradicional catalana tingui cada vegada una major consideració i incidència pública, tot cercant la seva potenciació i salvaguarda en aquells casos que sigui necessari.
Activitats més représentatives
DEBATS AL TERRITORI: fou un procés de debat i de reflexió al voltant del fet associatiu cultural i popular previ a la creació de l'ENS, que tingué un clar exponent participatiu arreu del territori. De fet, aquest neix d'una de les propostes d'aquests DEBATS realitzats entre 18 federacions de cultura popular.

 1er CONGRÉS DE L'ASSOCIACIONISME CULTURAL CATALÀ (2007-2008), que es va centrar en les relacions intergeneracionals i de gènere, la comunicació, la immigració, l'educació/formació i la llengua. Ha esdevingut el diari de treball unànimament consensuat per dur a terme entre tots plegats els seus objectius.

Convocatòria BEQUES D'ESTUDI sobre l’associacionisme i la cultura popular i tradicional, adreçades a estudiosos universitaris o no, amb l’objectiu de realitzar reflexions en profunditat, innovadores i que possibilitin propostes de futur.

CURSOS DE FORMACIÓ sobre la comunicació i gestió a l’entorn de cultura popular i tradicional.

Estudis específics, com L’ESTUDI D’IMPACTE DEL MOVIMENT FESTIU A LA CIUTAT DE BARCELONA, realitzat per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona. Aquest estudi es centra en la identificació de les principals característiques de les entitats que treballen en el marc festiu i de la cultura popular i tradicional a la ciutat de Barcelona i que tenen un impacte directe en el seu moviment associatiu, analitzant l’activitat realitzada, el seu impacte econòmic i social, definint tipologies analítiques que permetin aprofundir en el coneixement de la seva activitat i dinàmiques de funcionament així com analitzanr el seu grau de participació entre elles i amb les administracions públiques del districte i la ciutat.

L'ENS com a membre del Consell de l'Associacionisme i Voluntariat de Catalunya, del Consell Assessor del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, de la Comissió del Seguiment del Protocol Festiu de la ciutat de Barcelona, del Consell Municipal d'Associacions de Barcelona i del Consell Assessor de Continguts i de Programació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, aporta el seu coneixement i experiència en l'elaboració i aplicació de la normativa relacionada amb el patrimoni cultural immaterial.

Així mateix edita les següents publicacions:
TORNAVEU, associacionisme i cultura, publicació quinzenal en support electrònic, adreçada a un col·lectiu de 15.000 subscriptors directes.

CANEMÀS, revista de pensament associatiu, de periodicitat semestral en support paper (http://www.ens.cat/canemas). Es tracta d'un espai de reflexió i de debat en profunditat i en format d'assaig sobre tot allò que afecte la realitat i acció de la cultura popular i tradicional entesa des d'una perspectiva àmplia i transversal.

Gestiona el fons editorial de la revista VIA FORA! (1984-2001)

Ens de l'Associacionisme Cultural Català
www.ens.cat
info@ens.cat
Telf. + (34) 93 269 10 42

1a. Conferència Internacional ONG Acreditades per la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO.
www.ich.cat
info@ich.cat
Telf. + (34) 625 631 687