ICHPatrimoni
Cultural Immaterial

UNESCO Patrimonio Cultural Immaterial

El terme “patrimoni cultural” ha canviat de contingut considerablement en les últimes dècades, en part gràcies als instruments desenvolupats per la UNESCO. El patrimoni cultural no acaba a monuments i col·leccions d'objectes. Inclou també tradicions o expressions vives heretades dels nostres avantpassats i transmeses als nostres descendents, com tradicions orals, arts de l'espectacle, pràctiques socials, rituals, actes festius, coneixements i pràctiques relatius a la naturalesa i l'univers o els coneixements i habilitats per produir artesanies tradicionals.
Encara que fràgil, el patrimoni cultural immaterial és un factor important en el manteniment de la diversitat cultural de cara a la creixent globalització. La comprensió del patrimoni cultural immaterial de diferents comunitats contribueix al diàleg intercultural, i fomenta el respecte mutu per a les altres formes de vida.
La importància del patrimoni cultural immaterial no és la pròpia manifestació cultural, sinó més aviat la riquesa de coneixements i habilitats que es transmet a través d'una generació a la següent. El valor social i econòmic d'aquesta transmissió de coneixement és rellevant per als grups minoritaris i per als principals grups socials dins d'un Estat, i és igualment important tant per als Estats en desenvolupament com per als desenvolupats.
El patrimoni cultural immaterial és:
Tradicional, contemporani i viu al mateix temps: el patrimoni cultural immaterial no només representa les tradicions heretades del passat, sinó també les pràctiques rurals i urbanes contemporànies en què diversos grups culturals participen;
Inclusiu: podem compartir expressions del patrimoni cultural immaterial que són similars a aquelles practicades pels altres. Si són del llogaret veí, d'una ciutat de l’altra banda del món, o han estat adaptats pels pobles que han emigrat i es van assentar en una regió diferent, tots ells són patrimoni cultural immaterial: s'han transmès de generació en generació, han evolucionat en resposta al seu entorn i contribuït a donar-nos un sentit d'identitat i continuïtat, proporcionant un enllaç des del nostre passat, a través del present, i cap al nostre futur. El patrimoni cultural immaterial no dóna lloc a preguntes de si o no certes pràctiques són específiques d'una cultura. Contribueix a la cohesió social, fomentant un sentiment d'identitat i responsabilitat que ajuda a les persones a sentir-se part d'una o diverses comunitats i de la societat en general;
Representatiu: el patrimoni cultural immaterial no està merament valorat com un bé cultural, de forma comparativa, per la seva exclusivitat o el seu valor excepcional. Es nodreix de la seva base en les comunitats i depèn d'aquells dels quals el coneixement de tradicions, habilitats i costums es transmet a la resta de la comunitat, de generació en generació, o a altres comunitats;
Basat en la comunitat: el patrimoni cultural immaterial pot ser patrimoni només quan sigui reconegut com a tal per les comunitats, grups o individus que el creen, mantenen i transmeten - sense el seu reconeixement, ningú pot decidir per ells que una expressió o una pràctica determinada és el seu patrimoni.