ICHPatrimoni
Cultural Immaterial

Articles Dimecres, 22 d'abril de 2015

EL PATRIMONI IMMATERIAL MARÍTIM A CATALUNYA

Eliseu Carbonell, Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural.

Palamós Terra de Mar 2014
Palamós Terra de Mar 2014
El patrimoni immaterial marítim s’expressa avui a Catalunya a través d’un conjunt d’accions que podríem descriure com a “recreacions patrimonials”. Per recreacions patrimonials entenem aquelles accions culturals destinades a crear atmosferes tradicionals o “recrear” un ambient històric i/o etnològic marítim més o menys precís o documentat. Així es reviu la tradició marinera. La recreació patrimonial produeix el que Kirshenblatt-Gimblett descriu com l’efecte al·lucinatori de viure dins del patrimoni. Un exemple molt clar seria el de navegar en una embarcació a vela llatina: el vent, el mar, les maniobres, la manipulació dels materials, els moviments corporals en un espai reduït i sacsejat per les onades, la sensació de risc, la visió de les altres embarcacions tradicionals que naveguen al voltant, etc, tot això crea una experiència singular de reviure les formes tradicionals de navegació i sentir en la pròpia pell el patrimoni immaterial marítim.

Les recreacions patrimonials s’expressen en diversos àmbits que passo a presentar molt sumàriament a continuació.

1. Recreacions històriques i etnològiques. Són recreacions d’un esdeveniment històric o d’un quefer que podria formar part d’oficis relacionats amb el mar. Generalment hi intervenen elements d’indumentària i atrezzo per a reconstruir una escenografia d’època, tot i que la precisió o coherència històrica no estigui sempre garantida. El tipus d’activitats van des del desembarcament de pirates (ex. Festa dels Pirates de Premià); mercats i fires (una fira medieval transformada en fira del mar); recreacions d’oficis (ex. subhasta teatralitzada del peix a Cambrils durant les festes de Sant Pere), etc.

2. Demostracions. Està relacionat amb el punt anterior però menys teatralitzat i més enfocat a la divulgació o promoció. Solen ser demostracions de parts d’oficis mariners o destreses marineres, com l’elaboració de nanses, adobar xarxes, el treball d’un mestre d’aixa, etc.

3. Tallers. Destinats a divulgar el coneixement, són accions similars a les anteriors en el sentit de transmetre coneixements però posen l’accent  en la formació. Es tracta d’activitats que permeten iniciar-se en una tècnica concreta com pot ser la navegació a vela llatina, l’orientació nocturna en mar, l’ofici de mestre d’aixa, etc. Solen estar dirigits a escolars, mòduls formatius, universitaris o públic general a través d’aules de mar, tallers, cursos, etc.

4. Recreacions de navegacions tradicionals. És un dels punts on es produeixen més accions de patrimoni immaterial marítim: les trobades d’embarcacions tradicionals. Les embarcacions mentre naveguen s’exhibeixen al públic, tant el qui ho veu des de la costa, com qui és dalt les barques. Aquests darrers es veuen a ells mateixos i a les altres embarcacions de la trobada navegant al seu voltant. El paisatge de la costa i el mar, vist des del pont d’una embarcació tradicional, amb altres embarcacions tradicionals que naveguen al teu voltant, adquireix un vernís històric molt singular.

5. Recreacions de festes tradicionals. Es tracta de festes tradicionals que s’havien deixat de fer, per exemple la processó de Sant Pere en determinats pobles quan la pesca decau o pràcticament desapareix els anys vuitanta, i que són recuperades ara i recreades introduint elements nous. El mateix es pot dir de jocs infantils tradicionals, balls o recreacions de rituals, com el bateig d’embarcacions, a partir de fonts folklòriques com l’Amades o l’Emerencià Roig.

6. Processons marineres. Les processons per mar que tenen lloc durant la celebració de les festes patronals dels pescadors, com la Verge del Carme, Sant Elm o Sant Pere, constitueixen un dels elements clars del patrimoni immaterial marítim. Les seves postes en escena són molt variades, però en general inclouen un sentit d’apropiació simbòlica del paisatge marítim.

7. Fires del mar, Festes del mar, Setmanes del mar, etc.  Són activitat programades sovint des de les àrees de turisme o promoció ciutadana dels municipis per atraure visitants i que tracten de recrear un ambient mariner apel·lant al passat pesquer de la vila, tot i que en el fons tenen un sentit més aviat comercial. Però també hi ha activitats d’un sentit més marcadament patrimonial, organitzades per museus marítims, com la Festa de la Sal de L’Escala que porta per subtítol: “La festa del patrimoni immaterial”.

8. Cuina tradicional. Aquest és un dels àmbits amb més presència dins el patrimoni immaterial marítim, si considerem tot el que té a veure amb la cuina del peix. Van des de les propostes més treballades, com l’Espai del Peix a Palamós, fins a la més senzilla sardinada popular per celebrar les festes d’un barri, passant, evidentment, per les fires gastronòmiques, sovint mitjançant l’oferta de menús basats en el peix als restaurants de la zona.

9. Música tradicional marinera. Si hi ha alguna manifestació cultural que identifiqui fenomenològicament l’estiu aquesta és el concert d’havaneres amb rom cremat. Acústicament seria l’equivalent artificial al so de les cigales com a impressió sensorial de l’estiu. Està present en tots els pobles de la costa i també de l’interior. Sol acompanyar-se d’una indumentària i posta en escena particulars que recreen sovint una atmosfera idealitzada del període colonial.

10. Recreació de la memòria i commemoracions.  Son recreacions d’experiències viscudes, per exemple a través de tertúlies com les "Converses de Taverna” entorn del món de la pesca que organitza el Museu de la Pesca de Palamós o les “Tertúlies Marineres” entorn del món de la marina mercant al Museu Marítim de Barcelona. També cal incloure les celebracions de fets històrics com el centenari del temporal de 1911 que va causar la mort de 140 pescadors i mariners i que es van commemorar en diversos punts de la costa catalana amb exposicions, ofrenes florals, etc, recordant la duresa de la vida dels pescadors en el passat.

Ens trobem davant d’un sector cultural que no només mobilitza a una quantitat considerable de gent i que està relacionat amb un dels motors de la nostra economia com és el turisme de costa, sinó que sobretot, pel que fa al seu interès antropològic, implica una gran varietat d’activitats dutes a terme per persones i organitzacions públiques i privades molt diverses. Crec que no és exagerat afirmar que en el patrimoni marítim trobem una de les expressions més vives, completes i variades del patrimoni immaterial que actualment podem observar a Catalunya.

Eliseu Carbonell. Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural.


Print Friendly Version of this pagePrint Get a PDF version of this webpagePDF