ICHPatrimoni
Cultural Immaterial

Articles Dimarts, 7 d'abril de 2015

Lluís G. Petit: “Les ONG contribueixen en la Convenció per a la Salvaguarda del PCI”

Amb ell conversem, entre d’altres temes, sobre la 1a Conferència Internacional d’ONG acreditades per la Convenció, una iniciativa de l’ENS que posa en relleu la importància de les ONG dins la Convenció, i que se celebrarà del 6 al 13 de juny al Maresme.

Tags: Lluis G Petit Patrimoni Cultural Immaterial

Lluis Garcia Petit
Lluis Garcia Petit
Arqueòleg de formació, Lluís Garcia Petit ha treballat durant molts anys al Centre Unesco de Catalunya com a cap del Departament de Patrimoni, sobretot en la difusió i l’aplicació a Catalunya de les convencions de la UNESCO relacionades amb el patrimoni cultural. Principalment la Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial, Cultural i Natural, i la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial (PCI). Garcia Petit és consultor de l’ENS de l’Associacionisme Cultural Català en matèria de Patrimoni Cultural Immaterial.

Quina és la finalitat de la Convenció per a la Salvaguarda del PCI?
Que no es perdin aquestes manifestacions culturals immaterials, que se solen englobar dins la cultura popular, i, per tant, prioritzar les actuacions sobre aquells elements que puguin estar en perill o amenaçats. Cal actuar sobre aquests elements amb la visió del desenvolupament sostenible, que no és altra cosa que la visió que garanteix que les societats progressin sense comprometre el desenvolupament de les generacions futures. En definitiva, actuar amb una visió global i de futur.

Quina és la relació de la Unesco amb els estats?
La UNESCO és una organització d’estats, i per tant no té un poder executiu. Han de ser els propis estats els qui han de posar en pràctica tot això. Una convenció és en el fons un acord entre estats.  En les convencions que es fan en el marc de la UNESCO, el text és aprovat per la Conferència General de la Unesco. Es tracta d’un acord que, un cop aprovat per la Conferència General, els estats que han volgut l'han ratificat i d'aquesta manera han fet un pas més, s’han compromès a les disposicions que conté la convenció, sabent ja conscientment a què s’autoobliguen: fer un inventari del patrimoni cultural immaterial, establir un òrgan de salvaguarda que prengui les decisions que afectin aquest patrimoni, elaborar plans de salvaguarda d’aquest patrimoni immaterial, implicar les comunitats, les entitats, els experts...
 
També existeix una assemblea d’ONG acreditades?
Els estats són els que tenen l’obligació, que han assumit voluntàriament, d’aplicar la Convenció. Però aquesta Convenció per a molts sectors és una eina molt útil per poder salvaguardar aquestes expressions, aquestes tradicions, aquests coneixements que hem heretat del passat. Per tant, totes les persones i associacions que ja mantenen viu aquest patrimoni o que estudien aquest patrimoni són actors interessats  també en el desplegament d’aquesta Convenció, i poden contribuir-hi  de manera directa sense haver de dependre necessàriament dels estats. Així doncs, els experts, les institucions que treballen per investigar, per fer recerca al voltant d’aquest patrimoni, poden actuar en el marc d’aquesta convenció a favor del patrimoni cultural immaterial.

Quin és, doncs, el paper de les ONG acreditades?
En aquest context hi ha unes entitats que tenen un reconeixement especial, que es coneix com a ONG acreditades. ONG és la terminologia internacional d’allò que nosaltres coneixem com a entitats o associacions. Es tracta d’entitats que compleixen una sèrie de requisits que estableix la Convenció per poder assessorar als òrgans que gestionen aquesta Convenció, que són essencialment l’Assemblea General (que agrupa  a tots els estats que han ratificat la Convenció) i un Comitè Intergovernamental, que es reuneix anualment i que es preocupa del desplegament pràctic de la Convenció. Aquestes entitats poden ser cridades per consultar determinats temes, així com se’ls hi pot demanar que formin part de l’òrgan d’avaluació que analitza les candidatures que es presenten. També se’ls demana que contribueixin dins del seu territori a determinades obligacions que tenen els estats, com ara que se les tingui en compte en l'elaboració de l'informe que periòdicament han de fer els estats per explicar com estan desenvolupant la Convenció. Una de les entitats acreditades des del juny del 2014 és l’ENS de l’associacionisme Cultural Català, la tercera ONG acreditada que tenim a Catalunya i la que està més en actiu i la que més directament treballa a l’àmbit del patrimoni cultural immaterial.

Dins de l’àmbit de les entitats, el proper mes de juny tindrà lloc a Catalunya la 1a Conferència Internacional d’ONG acreditades per la Convenció.
Concretament serà del 6 al 13 de juny i comptarà també amb la participació d’entitats i experts catalans que estan treballant el patrimoni cultural immaterial.
Es tracta d’una iniciativa de l’ENS, una d’aquestes entitats acreditades, que ha estat molt ben acollida per les organitzacions, i que vol ser una oportunitat de debat, d’intercanvi i d’aprofundiment entre els diferents sectors que treballen pel patrimoni cultural immaterial. Teniu tota la informació, fent clic aquí.

L’ENS és, en certa manera, una entitat atípica dins d’aquest conjunt d’ONG acreditades.
Cert. D’entrada hem de dir que hi ha una diversitat molt gran de tipologia d’aquestes ONG. Des de molt petites i locals, fins a entitats molts grans i internacionals que actuen en diversos països, així com de temàtiques molt diverses. Tanmateix no n’hi cap que sigui una entitat de tercer nivell com l’ENS. Jo penso que és un model que hem d’explicar, perquè pot ser un model molt útil per poder treballar cada cop amb més eficiència en el desplegament de la Convenció.

Quina ha estat la reacció dels experts?
Jo crec que sobretot han reaccionat amb sorpresa, perquè aquests experts estaven acostumats a treballar molt sols. A fer una feina poc valorada socialment, i a treballar en el seu racó i el cercle professional més immediat. I s’han mostrat sorpresos perquè un àmbit en el qual porten molts anys treballant, de sobte passava a tenir una consideració diferent. Aquesta sorpresa ha donat pas a una reflexió profunda que és el procés en què ens trobem ara, de veure què significa exactament això del patrimoni cultural immaterial i quina incidència pot tenir sobre aquesta realitat que els experts porten anys estudiant. Ens trobem en un moment en què tota la societat està aprenent què és aquest patrimoni cultural immaterial.

Joan-Ramon Gordo i Montraveta
Lluís Garcia Petit


Print Friendly Version of this pagePrint Get a PDF version of this webpagePDF