ICHPatrimoni
Cultural Immaterial

El Context

El mes de novembre de 2013 es compliren deu anys de l’aprovació per la Conferència General de la UNESCO de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, que ha significat un enorme salt endavant en el reconeixement i la promoció de la cultura popular. Aquest acord entre estats, ratificat per Espanya des del 2006 i, per tant, de compliment obligat també a Catalunya, fou la culminació d’un llarg procés destinat a evitar la desaparició de tota una part de les cultures que fins llavors era percebuda sovint i per molts sectors, com una relíquia del passat que aniria desapareixent a mesura que la societat anés progressant. Els experts i representants governamentals que durant anys estigueren preparant la Convenció arribaren a la conclusió que tota aquesta part no tangible de les cultures havia de ser considerada plenament com a patrimoni cultural i havia de ser consegüentment preservada i transmesa a les generacions futures, igual que es feia i es fa amb els monuments. Aquest àmbit, que fou conceptualitzat com a patrimoni cultural immaterial, coincideix en bona mesura amb el que anomenem cultura popular (sobretot pel que fa a les danses, músiques, manifestacions festives i artesania) i també es refereix en part al patrimoni etnològic. La finalitat és en darrer terme actuar per evitar la desaparició d’aquest patrimoni. Ja no es tracta només de respectar-lo, d’estudiar-lo o de conservar-lo, sinó de prendre mesures per a garantir-ne una continuïtat viva, evolutiva.
 
Però la UNESCO i els estats que la formen són conscients que aquesta salvaguarda només serà efectiva si implica de manera pràctica la població i les comunitats que mantenen viu aquest patrimoni. Les mesures que s’hagin de prendre no poden venir dictades només per les institucions governamentals i pels experts, com ha estat la norma tantes vegades en l’àmbit del patrimoni monumental. Han de comptar també amb la participació tant de les comunitats, grups o individus que mantenen viu aquest patrimoni, com de les associacions i entitats (ONG en terminologia internacional) que treballen en aquest àmbit.
 
És en aquest context general que s’emmarca la notícia del passat 6 de desembre de 2013 sobre el reconeixement de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català com a ONG acreditada per assessorar el Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, una decisió que fou ratificada per l’Assemblea General dels estats part de la Convenció el juny passat (2014). Aquesta acreditació no és fruit de l’atzar ni és una designació honorífica, sinó que respon a la feina feta per l’Ens i li atorga una responsabilitat destacada en el desplegament de la Convenció. La Convenció preveu «l’acreditació d’organitzacions no governamentals de competència provada en el terreny del patrimoni cultural immaterial», perquè exerceixin funcions consultives davant del Comitè, i les Directrius operatives per a l’aplicació de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultura Immaterial.
 
Les funcions consultives que corresponen a les ONG acreditades, i per tant a l’ENS, estan recollides en les Directrius operatives i essencialment tenen dos vessants. El primer es refereix a l’avaluació de les candidatures a les tres llistes (Llista representativa, Llista del patrimoni cultural immaterial que requereix mesures urgents de salvaguarda i Llista de les “bones pràctiques”) i de les demandes d’assistència internacional; l’ENS pot ser escollit per formar part de l’òrgan d’avaluació que ha d’estudiar totes aquestes candidatures o sol·licituds i formular les seves recomanacions al Comitè.
 
El segon aspecte és la informació que l’ENS pot proporcionar al Comitè sobre els efectes dels plans de salvaguarda dels elements inscrits a la Llista del patrimoni cultural immaterial que requereix mesures urgents de salvaguarda i sobre els informes que periòdicament han de presentar els estats per explicar les disposicions que han adoptat per al desplegament de la Convenció en el seu territori. A més, el Comitè pot anar ampliant aquestes funcions consultives i es constata una tendència a donar cada cop més capacitat d’opinió i d’influència a les ONG acreditades. En aquest sentit, la possibilitat aprovada en la darrera reunió que aquestes entitats puguin prendre la paraula abans que el Comitè prengui una decisió és un pas endavant remarcable. L’ENS pot, així, intervenir en qualsevol punt de l’ordre del dia del Comitè i aprofitar els seus coneixements i la seva experiència per aportar informacions o reflexions útils per al bon funcionament de la Convenció.
 
L’ENS assumeix també, amb l’acreditació, una major responsabilitat en el desplegament de la Convenció en el nostre àmbit nacional. La seva naturalesa aglutinadora i la força de les prop de 3.700 d’entitats i 180.000 persones que estan sota el seu paraigües el capaciten per a convertir-se en el referent de la societat civil en aquest àmbit i també en el referent català dins del Comitè. D’aquí a quatre anys, l’ENS haurà de retre comptes davant del Comitè de la seva aportació i el seu compromís a favor del patrimoni cultural immaterial. A banda de mantenir les activitats que l’han dut fins aquí, ara se li obren unes possibilitats gairebé infinites. Entre les tasques de salvaguarda que esmenten la Convenció i les Directrius operatives, destaquem, pel fet de ser el fonament de moltes altres actuacions, la d’inventariar el patrimoni cultural immaterial i la de crear un mecanisme de coordinació que aplegui comunitats, grups i individus practicants, entitats, centres de recerca, institucions governamentals i experts. L’ENS té la voluntat de sumar iniciatives per superar aquests dos reptes en estreta col·laboració amb la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, aprofitant les diferents accions que està desenvolupant en aquests camps, per la qual cosa ja hem compartit una proposta de programa que ben aviat es materialitzarà amb una col·laboració compartida.
 
Per acabar aquesta visió general de les noves perspectives que l’acreditació obre per a l’Ens, cal parlar de la relació amb la resta de ONGs acreditades, que han constituït un fòrum per a la reflexió i l’intercanvi d’informació i d’experiències, al qual l’ENS ja hi ha participat de forma ben activa. Aquest fòrum li permet estar en contacte permanent amb centenars d’altres entitats d’arreu del món, aprendre d’elles i aportar-los també la seva experiència. L’ENS és un cas excepcional entre aquestes ONG i en un moment que es planteja si cal fer més èmfasi en les entitats de base o en aquelles que tenen prou capacitat operativa per exercir amb garanties les funcions consultives que li demana el Comitè, l’ENS pot aportar una combinació dels dos perfils i un model a seguir. Una de les decisions preses en el Fòrum ONGs d’aquest mes de desembre a la seu de la UNESCO a Paris, fou aprovar i acompanyar la celebració la setmana del 6 al 13 de juny de 2015 a Catalunya d’una primera Conferència Internacional de ONGs acreditades per la Convenció. Implicarem universitats, entitats de cultura popular, museus d’etnologia, ... i demanarem acompanyament dels departaments de cultura i presidència de la Generalitat de Catalunya.


Print Friendly Version of this pagePrint Get a PDF version of this webpagePDF